Segons ens conta Pepito la Pana, en els anys vint un grup d’atrevits homens del Poble Nou de Benitaxell, en un intent d’ampliar la seua zona d’acció, van construir unes precaries Pesqueres de Cingle en les parets del Morro de Toix. En aquestes pesqueres feien la temporada del calamar, durant els mesos d’hivern (gener, febrer i març), durant els quals es dedicaven a la peixca d’aquest cefalòpod a la nit, i pel matí anaven a la plaça de Calp en bicicleta per tal de vendre la seua captura. Després tornaven a un casup on descansaven unes hores, fins que tornava la nit i a la llum d’un cresol començava altra vegada la peixca. Aquesta aventura va durar fins els anys 40 o 50 i després es van abandonar les pesqueres.

Anys despres, a finals dels anys 60, Pepe i un amic seu de Gata, que va ser el que el va iniciar en aquesta pesquera, van marxar fins al Poble Nou i van demanar permis als antics propietaris per a reconstruir i utilitzar les pesqueres. Els homens, s’ho van prendre a broma i els van dir que cap problema, que quan acabaren la feina ells ho volien veure. Despres de molt de treball i disgustos van acabar es seu desitj i van anar a buscar aquells homens desconfiats. Aquella nit van pescar tots plegats a la nit i van aconsseguir batre el record amb una pesca de quasi 200 kg de calamars. Quan van tornar els homens al Poble Nou, parlaven de Pepe la Pana i el seu amic gatero com si fossin autentics herois, ja que ells no havien vist ni imaginat mai unes pesqueres tan ben construïdes i amb aquesta producció. Per cert que mai van tornar a pescar tanta quantitat de calamar, peró el nom ja el tenien.

 

Salut i peixos!

Un fort agraïment a Pepito la Pana pel seu testimoni, i a Ullades Naturals per la foto.